VESPRADES SOTA L'ALZINA 2009

VESPRADES SOTA L'ALZINA '09 (bloc)









L'accident musical


Un septet de jazz que toca cançons? Un projecte valent sense fronteres estilístiques? La voluntat d’experiementació de l’Ona Laietana transportada, sense nostàlgia, als nostres dies? Les respostes a aquests interrogants les trobem a Senyals de vida, el primer disc de Tarannà. Música lliure –composada però també improvisada-, atemporal i que defuig les etiquetes, només fidel a la imaginació i a l’emoció.

Aquest projecte musical sorgeix de la necessitat del compositor Sisu Coromina de fer alguna cosa pròpia amb la música sense una etiqueta prèvia. Només investigar amb el que li passa per dins i ser fidel a la imaginació i a les ganes de crear, sense pensar què és correcte i què no (harmonies, fraseig, formació - instrumentació, forma...) ni si agradarà al públic, tot i tenir-lo en compte.

El primer pas va ser l'enregistrament d'un disc, com a manera de conservar una música que només sonava per dins del cap d l'autor. Sense la pretensió de ser editat ni executat en directe, només volia ser un recull de cançons per ser repartides en CDR als amics i la família. És a partir de la proposta d'edició de la discogràfica Bankrobber que l'autor es planteja de donar llum al projecte en forma de grup, involucrant una colla de músics joves i inquiets de l'escena jazz barcelonina.

El disc apareix finalment la tardor de 2007. Senyals de vida és un álbum de fotos del dia a dia i dels anhels futurs. Brasil treu el cap a “Te i cafè”; la juganera “Pa amb tomata” és una oda a les coses senzilles però ben fetes, i “Recepta dels àngels” aporta soul i màgia a parts iguals. Són només tres de les cançons d’un disc ple de sorpreses. Quin altre grup necessita versionar en un mateix disc a La Polla Records i Erik Satie?

Concert de la Xarxa de Músiques a Catalunya.



+info:
My Space - TARANNÀ
Xarxa de Músiques a Catalunya










El Petit Príncep (en francès, Le Petit Prince) d’Antoine de Saint-Exupéry és un conte amb diàlegs infantils, amb imaginació i fantasia i amb molta moralitat. Parla d'uns valors que tenen els infants i que no s'haurien de perdre mai: la facultat de sorprendre's per les coses, la senzillesa de trobar interessant tot, encara que sembli insignificant, les ganes de fer preguntes, i no estar preparats per respondre'n sempre; estar contents amb el que es té i estimar-ho; treballar per treure'n profit, buscar amics... “Només hi veiem bé amb el cor. Tot el que és essencial és invisible als ulls” (l'autor).


ARGUMENT

L'autor es presenta com un nen desanimat per l'actitud de les persones grans que mai no entenen els seus dibuixos. A casa seva el fan estudiar per aviador i diu que no és el que volia ser. Mira molt el cel i coneix el cosmos. De gran fa d'aviador i un dia té una avaria al motor de l'avió i va a parar en un desert de l'Àfrica, el Sàhara, i quan està més decaigut perquè no troba la solució, es troba un nen ros vestit de príncep que s'interessa per ell i es fan molt amics. De mica en mica li fa confiança per explicar-li com viu, el que ha vist... El nen li diu que ha caigut d'un asteroide, un planeta petit com una casa i li va descobrint les coses que hi té. Els asteroides són uns cossos celestes més petits que més petits que un planeta es troben entre Mart i Júpiter, en el cinturó d'asteroides.

Hi viu sol amb tres volcans, dos d'actius que li serveixen per cuinar, tres muntanyetes de les quals la més petita és un volcà apagat que li serveix de tamboret. Ha de lluitar arrencant les arrels dels baobabs, uns grans arbres que intenten apoderar-se de l'asteroide. El petit príncep està enamorat d'una única flor que té, una rosa amb quatre espines per defensar-se d'animals i fenomens atmosfèrics; és amb qui dialoga i a qui troba a faltar a la terra. Sempre la vol protegir.

El primer que el Petit Príncep es trobà a la terra va ser la serp. - “On són els homes?, - li preguntà. - Et trobes una mica sol al desert... - També et trobes sol entre els homes, - digué la serp”. Els éssers que aconsegueixen fer-se amics, com ens diu l'autor per mitjà de la guineu, és que s'han domesticat; han dialogat fins que un dia es troben a faltar, i tenen ànsia de veure's, i això els dóna plaer en esperar, i quan saben el moment que es trobaran, els dóna seguretat per fer coses.

El petit príncep explica a l'aviador els coneixements que té d'altres asteroides, i va exemplificant caràcters humans diversos i amb oportunitats diferents. Li diu com va caure un dia a la terra i el porta al lloc del desert on va passar, just prop on va encallar-se l'avió.

El dia que l'aviador li diu que ha trobat la solució per reparar el seu avió, el Petit Príncep vol marxar sol al punt en què la serp li va oferir el seu verí per poder desaparèixer i tornar al seu asteroide, que s'escau sota, abans però, demana a l'amic favors per protegir la seva flor única, diferent de totes les que s'ha trobat a la terra, i l'aviador el complau i no el deixa marxar sol. El veu feble i a més ja l'estima. Ni la desaparició que ha de patir el Petit Príncep podrà acabar amb la seva amistat perquè, com li diu el nen abans de deixar-se mossegar per la serp, sempre que el recordi el trobarà rient enmig dels estels. I el consola: -” No me'l puc emportar pas aquest cos, pesa massa, serà com una escorça abandonada, les escorces no fan plorar”.

------------------------------------------------------------

+info:

Vegeu la vida de l'autor "Antoine de Saint-Exupéry"




EL RETORN DEL PETIT PRÍNCEP per Rosa Roca (cantant de la Coral)

L’alzina majestuosa ens acull. Sota el seu brancatge, mà generosa oberta que atura el temps i ens retorna l’ésser, la nit ens meravella insòlitament lluminosa. L’aire s’ha encalmat. Tot és pur silenci.

De sobte el terraplè s’il·lumina i l’escenari natural convertit en desert ens captiva i ens transporta a mil milles de tota terra habitada. Sentim un frec de passes, la veu tímida de l’aigua gronxant-se dins d’una cantimplora i apareix l’home: les ulleres al front, la motxilla a l’esquena, el feixuc aparell a les mans, cansat i alhora decidit a reparar la peça que li ha portat tants maldecaps. En descarregar-se de la feixuga càrrega s’adona que som allà, s’asseu a la roca i la història recomença. La màgia s’apodera de Querol. I els ulls i els cors es claven tots a la una en aquest escenari natural d’excepció. Fins i tot la lluna plena s’alça lentament per assistir, ella també, a l’espectacle.

“Si et plau, dibuixa’m un xai”... La veu neta, clara i poderosa del Petit Príncep talla el silenci, traspassa l’espai, ressona dins nostre i ens destapa el record o ens sorprèn amb ingènua novetat. I la història més llegida de totes les històries mai contades es desgrana amb fidelitat absoluta, sorprenent-nos tant amb el seu contingut com amb la bellesa plàstica indiscutible d’aquest espai natural incomparable i de la magnífica posada en escena. Un rere l’altre, els planetes i els personatges que els habiten ens confronten amb les seves paraules i ens arrenquen un somriure de complicitat. Els actors i les actrius desgranen el fil de la història i ens connecten amb la més arquetípica essència humana, que reviu i aflora a les nostres ments, recordant-nos el joc, l’absurd i el misteri de ser humans.

De sobte el piano s’hi afegeix amb melangia, el clarinet ens embolcalla els sentits i el baix i la bateria marquen els accents. Les veus s’hi acoblen i a ritme de vals, blues, txa-txa-txa o bolero reforcen els personatges amb cançons plenes d’humor, ironia i dolcesa.

El Petit Príncep torna a ser el nostre estimat amic, l’habitant únic del l’asteroide B-612. I tots nosaltres ens sentim per una bona estona aviadors perduts en el desert del Sàhara, captivats, domesticats, amb el cor encongit perquè sabem quin és el desenllaç. Però la màgia del teatre ens recorda una vegada més que el que és autèntic no mor mai perquè resta ancorat més enllà de l’espai i del temps en el nostre cor d’infant, aquell que és capaç de contemplar les estrelles i crear-hi lligams. I amb les espelmes enceses, petites estrelles brillant sota l’alzina de Querol, la rosa, el rei, el vanitós, el bevedor, l’home de negocis, el fanaler, el geògraf, la serp i la guineu arrenquen els aplaudiments dels més de cent vuitanta assistents que, de tan corpresos i emocionats, quasi ni gosen trencar l’encís i la màgia d’aquests inoblidables instants.

I tornem a tocar de peus a terra. Encaixades, i comentaris de felicitació, especialment per a l’Eloi Hernàndez, en Joan Vall i la Fàtima Brunet, entusiastes i infatigables directors de l’espectacle. Algú apunta discretament que per a la propera no estaria de més que s’afegís més gent a la coral. Tothom vol felicitar també en Roger Buxó, que ha donat vida magníficament al Petit Príncep i ha memoritzat sense dubtar ni un segon un paper llarg i difícil. Algú altre ho fa als organitzadors del sopar, pels seus bons càlculs: ni s’ha quedat ningú amb gana ni s’haurà de llençar menjar. Els encarregats de so i il·luminació respiren alleugerits perquè la feina ha estat un èxit. Els actors continuen la festa i comenten la jugada fent rotllana sota l’alzina.

Tots pensem que ha valgut la pena. Que sempre és un regal que torni el Petit Príncep. I ens fiquem al llit agraïts a l’equip de l’Associació Cultural i Recreativa de Fonollosa i al grup de teatre Faltagent per l’organització d’aquesta altra esplèndida vesprada sota l’alzina del mas Querol.

Rosa Roca









“...Sovint, massa sovint, intentem oblidar que vivim envoltats de moles persones i que el nostre comportament, la nostra conducta, el què fem o el què no fem o deixem de dir pot influir, a vegades, negativament en el destí de les persones, a la seva felicitat o a la seva desgràcia. Encara hi ha milions de persones que no s’han suïcidat, però poden fer-ho en qualsevol moment...”

RESERVA DE LOCALITATS

93 836 61 48

93 836 60 08

acrfonollosa@gmail.com

com a mínim 2 dies abans de cada acte

Aconsellem que us desplaceu fins a l'espai tot caminant. No estarà permès l'accés de cotxes al perímetre de l'acte. Hi haurà espai habilitat per aparcament.

! EN CAS DE MAL TEMPS, L'ACTE ES REALITZARÀ AL CENTRE CULTURAL DE FONOLLOSA.