El Petit Príncep (en francès, Le Petit Prince) d’Antoine de Saint-Exupéry és un conte amb diàlegs infantils, amb imaginació i fantasia i amb molta moralitat. Parla d'uns valors que tenen els infants i que no s'haurien de perdre mai: la facultat de sorprendre's per les coses, la senzillesa de trobar interessant tot, encara que sembli insignificant, les ganes de fer preguntes, i no estar preparats per respondre'n sempre; estar contents amb el que es té i estimar-ho; treballar per treure'n profit, buscar amics... “Només hi veiem bé amb el cor. Tot el que és essencial és invisible als ulls” (l'autor).
ARGUMENT
L'autor es presenta com un nen desanimat per l'actitud de les persones grans que mai no entenen els seus dibuixos. A casa seva el fan estudiar per aviador i diu que no és el que volia ser. Mira molt el cel i coneix el cosmos. De gran fa d'aviador i un dia té una avaria al motor de l'avió i va a parar en un desert de l'Àfrica, el Sàhara, i quan està més decaigut perquè no troba la solució, es troba un nen ros vestit de príncep que s'interessa per ell i es fan molt amics. De mica en mica li fa confiança per explicar-li com viu, el que ha vist... El nen li diu que ha caigut d'un asteroide, un planeta petit com una casa i li va descobrint les coses que hi té. Els asteroides són uns cossos celestes més petits que més petits que un planeta es troben entre Mart i Júpiter, en el cinturó d'asteroides.
Hi viu sol amb tres volcans, dos d'actius que li serveixen per cuinar, tres muntanyetes de les quals la més petita és un volcà apagat que li serveix de tamboret. Ha de lluitar arrencant les arrels dels baobabs, uns grans arbres que intenten apoderar-se de l'asteroide. El petit príncep està enamorat d'una única flor que té, una rosa amb quatre espines per defensar-se d'animals i fenomens atmosfèrics; és amb qui dialoga i a qui troba a faltar a la terra. Sempre la vol protegir.
El primer que el Petit Príncep es trobà a la terra va ser la serp. - “On són els homes?, - li preguntà. - Et trobes una mica sol al desert... - També et trobes sol entre els homes, - digué la serp”. Els éssers que aconsegueixen fer-se amics, com ens diu l'autor per mitjà de la guineu, és que s'han domesticat; han dialogat fins que un dia es troben a faltar, i tenen ànsia de veure's, i això els dóna plaer en esperar, i quan saben el moment que es trobaran, els dóna seguretat per fer coses.
El petit príncep explica a l'aviador els coneixements que té d'altres asteroides, i va exemplificant caràcters humans diversos i amb oportunitats diferents. Li diu com va caure un dia a la terra i el porta al lloc del desert on va passar, just prop on va encallar-se l'avió.
El dia que l'aviador li diu que ha trobat la solució per reparar el seu avió, el Petit Príncep vol marxar sol al punt en què la serp li va oferir el seu verí per poder desaparèixer i tornar al seu asteroide, que s'escau sota, abans però, demana a l'amic favors per protegir la seva flor única, diferent de totes les que s'ha trobat a la terra, i l'aviador el complau i no el deixa marxar sol. El veu feble i a més ja l'estima. Ni la desaparició que ha de patir el Petit Príncep podrà acabar amb la seva amistat perquè, com li diu el nen abans de deixar-se mossegar per la serp, sempre que el recordi el trobarà rient enmig dels estels. I el consola: -” No me'l puc emportar pas aquest cos, pesa massa, serà com una escorça abandonada, les escorces no fan plorar”.
------------------------------------------------------------
+info:
Vegeu la vida de l'autor "Antoine de Saint-Exupéry"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada